EL VALS DE TRES POTES (OLOR DE LLIMONA).
Ben amagat dins dels pòrtics de
ulls desapassionats i aigualits,
el carrusel incessant d’un insomne —
el vals de tres potes —
es revela a la visió infantil;
hipnòticament in síncopa amb
el murmuri del rellotge de tictac inviolat
en aquesta existència superficial,
més enllà de la resistència i l’emoció,
i cada temptativa per obrir-se camí és
tan ineficaç com donar un cop de puny
a un coixí o un crits en somnis.
I en absència de la promesa,
nosaltres trobarem eventualment consol
al nostre perpetu estat
de malenconia existencial
i fingir per no reconèixer el
omnipresent i agredolç
olor de llimona que traspua
cadascun i tot transeünt.

A VALSA DE TRÊS PERNAS (AROMA DE LIMÃO).
Bem escondida nos pórticos
de olhos desapaixonados e lacrimejantes
o incessante carrossel de uma insônia
a valsa de três pernas se revela à
visão infantil; hipnoticamente em
síncope com o murmúrio
do inviolável tique-taque do relógio
nessa existência superficial,
além da resistência e da emoção,
toda tentativa de romper é
tão ineficaz quanto socar um travesseiro
ou gritar enquanto dormimos.
E na ausência de promessas,
acabamos encontrando consolo em
nosso estado perpétuo de melancolia existencial
e fingimos não reconhecer o onipresente e agridoce
aroma de limões que exala de cada pessoa que passa.



Leave a Reply